Aurora de Penàguila

dimecres, de novembre 16, 2011

Crònica de la festivitat de la Verge del Patrocini

Són les huit del matí, la campana de l'Ajuntament invadeix el murmuri de tots els congregats en la plaça de l'Església per a donar inici al Cant de l'Aurora. Un gran silenci invadix la plaça, comença el cant de l'aurora amb el teló de fons de les maçades seques del tambor. Com un riu de formigues anem recorrent els carrers en rigorós silenci contemplant les ceràmiques devocionals, unes del segle XIX i altres de l'actualitat.


Arriba el moment que tots esperem, com marca la tradició, a l'arribar a la casa de Patrin, ens convida a tots els insignes devots amb pastes elaborades per ella mateixa. Tota una taula plena de "almendrados", braç de gitano tot farcit de crema d'amet-la, cafenet i mistela, què bo! Despres d'aqueste paronet, entre felicitacions a Patrin, reprenem el camí.


Entrem amb rigorós respecte a l'església i ens anem col•locant davant de la Mare de Déu del Patrocini per a concloure tan solemne acte amb el cant dels Gojos a la Mare de Déu del Patrocini. Tots junts cridem: Visca la Mare de Déu del Patrocini! Visca Penàguila!


Nou i mitja del matí, els músics ja es troben disposats en la plaça de l'Església per a donar inici a la despertà. Cal reposar forces, i que millor que fer un descans en el camí per a degustar de nou les pastes i licors que oferix Patrin en honor a la seua onomàstica davall el balcó corregut de gitanetes multicolor.

Què ràpid passa el temps! Ja són les onze i mitja del matí, i de nou la Societat Musical Cultural de Penàguila torna a recórrer els carrers de Penàguila per a arreplegar a tots els veïns i reunir-los en la missa en honor a la Mare de Déu del Patrocini. Un revolteig de campanes general posa fi als actes litúrgics, estant com a pelegrina la campana “gran”, batejada “Mare de Déu del Patrocini”.


Però, què seria d'una festa sense ball? D'aquesta tasca s'encarrega el Grup de Danses “El Rodamur” de Penàguila, que com a colofó a tan destacat dia, oferix a tots els penailers les tradicionals danses. Entre dansà i dansà tots els reunits donen el seu suport als balladors amb un calorós aplaudiment.


Com totes les coses, la festa ja ha arribat al seu fi, els balcons es queden de nou nus al retirar-se els vells cobertors que exalcen a la Mare de Déu del Patrocini, tornant de nou el poble a la pau i l'assossec habitual.